HIMNE DE LA MARE DE DÉU

Ahir vaig rebre una carta d'un dels nostres lectors que he publicat íntegra davall. Victor ens parla i ens planteja sobre la qüestió de quin és l'origen del Himne de la Mare Deú, perquè hi ha divereses versions que ronden per poble, i no sap quina és la vertadera. Per aquest motiu he publicat el escrit, perquè així, a vore si entre tots el castelluts arribem a una conclució final històrica. D'aquesta forma vos convide a buscar i investigar, per a descobrir quins van ser els origens d'aquest himne. Per tant espere les vostres reflexions, ací als cometaris, fruit de la vostra mini investigació. Gràcies.

Aquesta és la pregraria a la verge


Deu vos salve, oh Maria Inmaculada
Mare de la Soledat;
Gireu vostres ulls, Regina, apiadada
Sobre la vostra ciutat.
Vos sou tota nostra vida i esperança,
De nostres cors, dols remei
A vos prega i suspira, ben confiada,
Tota Castalla fidel.
Per nos a vostre fill pregeu, ben amorosa,
Mare de la Soledat.
I vinga la grasia de Deu, ben abundosa
sobre la nostra ciutat.


CARTA DE VICTOR FAJARDO RICO A CASTALLA EN EL RECORD:

Benvolguts castelluts

Vull comentar-vos una cosa al voltant de l'Himne de la Mare de Déu, el "Déu vos salve", a veure si m'ho sabeu solventar, ja que estic una mica confòs. Jo creia que era un himne molt antic, i certs patrons lingüístics que hi apareixen m'ho confirmaven, com ara:

1.- A l'himne conservem la pronúncia de les "d" intervocàliques, que com sabeu en valencià general cauen. Així, cantem "Deú vos salve Maria Inmaculada", i no "Inmaculà", i com aquests hi ha altres casos. La pèrdua de la "d" es va generalitzar en valencià al llarg del s.XIX, la qual cosa em feia pensar que l'himne era anterior i havia quedat com a recialla aquesta pronúncia.

2.- El tractament de Vos: en l'himne, a la Mare de Déu ens hi adrecem parlant-li de Vos: "Déu vos salve"... "gireu vostres ulls". El tractament de vos es va perdre fa un parell de segles al domini català, només es conserva en l'actualitat a les Illes Balears. Fins i tot apareix a la cançó el vers "per nos al vostre fill pregueu", on s'utilitza la forma "nos" del pronom nosaltres, forma arcaica en català actual.

Aquestes apreciacions, juntament amb la utilització d'un vocabulari prou perdut en la parla de Castalla actual ("pregueu" en compte de "reseu", forma que recorde que la meua àvia feia servir de tant en tant però que al nostre parlar actual ja està totalment fora d'ús) em feien pensar que teníem una petita joia que havia quedat fosilitzada en el nostre poble, una mena de mostra viva de la pronúncia i el parlar del valencià del s.XIX o abans.

Els meus dubtes van començar a sorgir quan algú del poble, ara no recorde qui, em va comentar que aquest himne no era antic, que l'havia fet Don Toribio, l'històric rector del poble. Després algú més em va dir que no el va fer ell, sinó que el va adaptar a partir d'uns himnes de no sé quina Mare de Déu de Catalunya. Quan em van dir això també ho vaig creure, ja que explicaria per què està escrit amb un català literari tan perfecte. Per tant, ja no sabia què pensar.

El cas és que no vaig averiguar molt més, i ho vaig deixar córrer una temporadeta. Fins fa un parell d'anys, que vaig anar a la boda d'uns amics a Utiel. La patrona d'Utiel és la Mare de Déu del Remei, i quasi em caic de tòs quan després de la missa, igual com en Castalla, la gent es posa a cantar-li l'himne a la seua patrona, i era idèntic al de Castalla només que en castellà! (no hem d'oblidar que Utiel és zona castellano-parlant). Realment em vaig quedar pasmat. Vaig intentar averiguar més coses, ja que pense que això no pot ser casualitat. Els meus amics, però, no em van saber aclarir molta cosa més, i de nou se me'n va anar del cap el tema.

Veient les fotos que heu penjat de la Mare de Déu a la vostra pàgina m'ha tornat al cap. Potser no és el lloc, però igual em podeu solventar el dubte, igual pot ser curiós per a la gent del poble conèixer la història d'aquest himne tant del nostre poble. Si és veritat que és un himne antic seria una passada que s'hagués preservat tant bé al nostre poble. Si el va adaptar Don Toribio, olé per ell, algú que en ple franquisme, -règim no massa favorable a la nostra llengua per dir-ho suau-, es va atrevir a fer-ho en català, i a més amb un català correctíssim, cosa que dóna a entendre que probablement era una persona prou formada i coneixedora de la gramàtica i les regles de la nostra llengua. I, al mateix temps, resoldre el misteri de la relació del nostre himne amb el d'Utiel. Hi haurà més pobles que el tenen? No deixa de ser curiós, -i això ho dic com a apreciació-, que de tots els pobles del voltant Castalla és l'únic on es canta l'himne de la seua patrona (o patró) en la nostra llengua: a Onil, Biar, Ibi, etc.. es canta en castellà.

Comentaris

Paco Rico ha dit…
Una correcció a Víctor: a Ibi l'himne es canta en valencià, i curiosament te la matexia música i la mateixa lletra que la Salve de Castalla. El que es canta en castellà és l'himne de la coronació. El que haja acudit a una missa en Festes d'Ibi podrà comprovar el que dic, de fet quant la Mare de Déu dels Desemparats entra a l'Esglèsia l'últim dia de festes es canta la Salve, "Deu vos salve o Maria Inmaculada, Mare dels Desemparats...." quasi tota la lletra és idèntica a la de Castalla, llevat del nom de la Mare de Dèu i de "Tota Castalla Fidel", que a Ibi es canta "Tota la plana fidel"...

Tinc entés que aquesta salve la va dur a Castalla Paco el campechano des d'Ibi... però no ho puc afirmar.
J.C. ha dit…
He estat consultant La crónica de Castalla de M. Luisa Torro Corbí, i si recull el himne però no especifica res més. Aleshores continuaré mirant bibiliografia, a vore si hi ha alguna cosa.

Salutacions
J.C. ha dit…
Tot a apunta a que va ser una pregrària creada per Lluís Millet i Pagès (http://www.xtec.cat/~sargemi/biocompo/millet.htm)

però que anava dedicada a la verge del Remei a Catalunya
(http://www.fortunecity.com/
campus/asbury/1077/pregarialavergedelremei.html)

i es va fer tan popular, que des d'allí es va expandir a tot l'àmbit de parla català. Així poc a poc, molts municipis la van adaptar a la seua tradició religiosa. Per això apareix a moltes poblacions de forma semblant.

Crec que la clau està ahí, però encar no vull confirmar res. De totes formes encara falta saber com va arribar a Castalla?

Seguiré buscant i preguntant
Víctor Fajardo ha dit…
J.C., crec que has fet una diana total! Ho puc confirmar: va ser una pregària per a la Mare de Déu del Remei creada per Lluís Millet i Pagès. En aquests mateixos moments estic escoltant una versió d'aquesta peça, gravada per la cantant Marina Rossell al seu disc "Cap al cel", i és la mateixa. Sembla que algú va adaptar aquesta cançó per a la Mare de Déu de la Soledat. Pel que sembla no van ser els únics a Castalla, es veu que aquesta cançó es va convertir en una espècie de "top-ten" dels himnes per a verges, i molts pobles la van adaptar. Poc a poc va resolent-se el misteri, jajaja!
J.C. ha dit…
Bé, crec que ja està resolt el misteri de la arribada a Castalla. A Ibi, no sé com, però a Castalla la fer arribar Don Toribio des de la abadia de Montserrat a Barcelona. Després de la guerra Don Toribio va manar reconstruir l'església perquè es var cremar en guerra. Aleshores ell li va demanar el projecte a un frare castellut que residia en aquella abadia, i el qual està versat en estudis d'arquitectura entre altres. Per tant l'església és va restaurar seguint el criteris que el religiós va dictar.
A banda d'aqueste projecte, Don Toribio li va demanar un himne per la Mare Déu, a banda dels gojos que eren actics. Aleshores el frare va adaptar la pregraria de Lluis Muret que en Catalunya era famosa, al iderari religiós castellut.

Bé, ací esta és la versió de com va arribar a Castalla. Si algú em tinguera altra que la conte, però segurament este va ser el camí que va seguir la introducció i adaptació del himne.


Salutacions
Ferran Martínez ha dit…
Hola a tots.

Ara em matareu per la meua poca memòria. M'auelo Octavio "el sagristà" em va contar una volta la història d'este himne. Recorde que em va dir que era una adaptació d'un himne a la mare de Déu del Remei de no sé quina ciutat catalana.

Molta gent no ho sap, però Octavio "el sagristà" va viure des dels 16 anys fins als vint-i-tants en la ciutat de Barcelona. Supose que algun dia algú preguntarà per la seua biografia completa, que és apassionant. La qüestió és que després d'estudiar Teologia a Barcelona i a Torí, va tornar a Barcelona i va esclatar la Guerra Civil, que el va portar finalment a Castalla, on tenia família i on va ocupar el lloc de sagristà.

Quan ell va morir, jo tenia 20 anys. Ara recorde molt vagament aquella conversa en què m'explicava l'origen de l'himne de la Mare de Déu, i molt possiblement em parlara també de com va arribar a Castalla, però jo devia tenir uns 13 o 14 anys i no recorde els detalls de la conversa.

Ho sent moltíssim. Podria ser que els meus cosins o els meus tios sàpien algun detall més.

Sort en la recerca.

Ferran-Octavi Martínez i Verdú
Paco el Tintorer ha dit…
Benvolguts paisans castelluts,

efectivament, j.c. i víctor fajardo van encertats, a parer meu.
La Pregària a la Verge va néixer amb música de Lluís Millet i lletra d'Esteve Suñol (amb "ñ"). Era dedicada a la Verge del Remei, el sanctuari de la qual es troba entre Tàrrega i Balaguer, a terres lleidatanes.

La lletra original resa:

Déu vos salve, oh Maria,
Immaculada,
Verge Santa del Remei.
Gireu vostres ulls, Regina,
apiadada,
sobre la Plana d'Urgell.
Vos sou tota nostra vida,
i l'esperança
d'aquest Castell del Remei.
A vos prega i sospira,
ben confiada,
tota la Plana d'Urgell.
Per nos al vostre Fill pregueu,
ben amorosa,
Verge Santa del Remei.
I vinga la gràcia de Déu,
ben abundosa,
sobre la Plana d'Urgell.

Podéu trobar més informació al domini
http://www.lleidatur.com/cat/religios_purgell.html

Tinc a les meus mans un CD on canta aquesta versió original l'Orfeó Català.

Sempre he sentit a dir que es va dur a Castalla directament des de terres catalanes, però mai no he sabut qui ho va fer.

Paco el Tintorer
The Vaquerman ha dit…
Símplement, per abundar en el tema, deixe ací una versió que hi ha al yoTuve (pero se me perdió):
Pregaria a la Verge

Entrades populars d'aquest blog

ELS NICOLAUETS

ACCIÓ CATÓLICA I ELS CUPONS...

Jaciments arqueològics a Castalla: Alt de Paella