AHIR I HUI: EL PALAU DE LA MARQUESA
Per a parlar de dit palau, he agafat l'article de Luís Soler López, dins de la publicació història i tradició, del llibre de festes del 2007. Segons Soler el Palau fou propietat del Marqués de dos aigües, i va servir per activitats agropecuàries.
A més l'autor ens afirma que el nom que té aquesta construcció, està en relació amb donya Maria Dasí y Puigmoltó, que era la marquesa de dos aigües, i propietària del edifici fins al 1912. Any que va passar a mans de donya Soledat Torices Rico.
La seua distribució correspont a un celler com a soterrani i 2 plantes superiors, complementades per la part de darrere amb un hort.
Soler destaca un gravat que aparèixer en un dels arcs de pedra que configuren les dependències inferiors. Aquest gravat fa referència a la instal·lació d'un molí de pedra en 1844.
Ja a partir de 1930 va albergar un taller tèxtil creat per d. José Soler Torices i d. Luis Arques Juan. Després de tancar el negoci, l'edifici va ser utilitzat com a magtazem, i fins als 70 llogaven les plantes de dalt.
Anys després va estar abandonat. Fins que fa poc (2003), una contructora va decidir fer pisos. Ara, per sort o per desgràcia, es pot vore el constrast entre la nova contrucció i la resta de cases senyorials del carrer major.
MÉS INFORMACIÓ I MÉS FOTOS A LA PÀGINA 267 DEL LLIBRE DE FESTES DEL 2007
Anys 70
Anys 80
2004
2008
A més l'autor ens afirma que el nom que té aquesta construcció, està en relació amb donya Maria Dasí y Puigmoltó, que era la marquesa de dos aigües, i propietària del edifici fins al 1912. Any que va passar a mans de donya Soledat Torices Rico.
La seua distribució correspont a un celler com a soterrani i 2 plantes superiors, complementades per la part de darrere amb un hort.
Soler destaca un gravat que aparèixer en un dels arcs de pedra que configuren les dependències inferiors. Aquest gravat fa referència a la instal·lació d'un molí de pedra en 1844.
Ja a partir de 1930 va albergar un taller tèxtil creat per d. José Soler Torices i d. Luis Arques Juan. Després de tancar el negoci, l'edifici va ser utilitzat com a magtazem, i fins als 70 llogaven les plantes de dalt.
Anys després va estar abandonat. Fins que fa poc (2003), una contructora va decidir fer pisos. Ara, per sort o per desgràcia, es pot vore el constrast entre la nova contrucció i la resta de cases senyorials del carrer major.
MÉS INFORMACIÓ I MÉS FOTOS A LA PÀGINA 267 DEL LLIBRE DE FESTES DEL 2007
Anys 70
Anys 80
2004
2008
Comentaris