Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2008

LA MARXA NOCTURNA DE LES ALBÍXERES

Pot ser, que per a molts la paraula Albíxeres sone a xino, però puc afirmar que si existeix. Per exemple al diccionari trobem dos defincions:

1. Regal otorgat a qui porta bones notícies.
2. Bones notícies.

Però a Castalla, fa ja anys, amb aquesta paraula s'anomenava una festa. Els castelluts van batejar amb aquest nom a una marxa nocturna de caràcter religiós en època de Pascua. La finalitat era la de recorre el Via Crucis fins l'ermita, i una volta allí, donar-li a la Verge la bona notícia de la resurrecció del seu fill. Evidentment, per això es diuen les albíxeres, perquè se li donava alegria, una bona notícia.

Per conèixer més sobre el tema, he copiat les paraules de Mª Luisa Torró, extretes de la Cronica de Castalla:

"Se ha perdido ya la antigua costumbre de guanyar les albíxeres: Salían (todos los que salian en este acto devoto), desde el Convento, a una hora determinada, en la noche del sábado Santo, y recorrían el camino del Via Crucis, rezando un…

FOTOS DE MOROS I CRISTIANS (I)

Imatge
EMBAIXADA DE 1878




MISA DE CAMPANYA, 2 DE SETEMBRE DE 1904



MOROS VELLS (1888)


CAPITANS MOROS GROCS (1929)



CAPITANS MOROS VELLS (1918)


MARINERS (Anys 40)

MISCEL·LÀNIA DE FOTOS DEL CASTELL 2

Imatge
ANYS 70, DES DE DIFERENTS CARRERS DE CASTALLA.





EL PROJECTE DE L'AUTOVIA

Imatge
A finals dels 90 ja es va plantejar la creació d'una autovia que conectara les comarques interiors amb la costa. El resultat es fou evident al 2002, quan es va inagurar el definitiu tram que unia Alacant-Castalla-Ibi. D'aquesta forma les industries de la Foia es van beneficiar amb una agilitat alhora de repartir els seus productes per via terrestre.

Posteriorment es va fer el tram que va Alcoi. I actualment, estan foradant el barranc de la Batalla perquè l'autovia passa per allí cap a Concentaina.

En un primer moment a Castalla, va haver un "rebuig" per la construcció de dita autovia. A més grups polítics com el Bloc plantejà un projecte paral·lel que aprofitara el traçat de l'antiga nacional. I així destruir el menys possible.

Finalment el projecte es va dur terme, i tots vam vore com el nostre paisatge va canviar radicalment. Sobretot llocs o masos que havia conegut de tota la vida com "la Parà", "Fontes","el Pla de les Caves" o…

CASTALLA AL DICCIONARI HISTÒRIC

Imatge
En la publicació de el "Diccionario Histórico de la Comunidad Valenciana" editat pel diari Información al 1992, justament en el volum 17, es troba una descripció de Castalla.

Ací teniu la pàgina que correspont:

AGRUPACIÓ MUSICAL SANTA CECILIA DE CASTALLA

Imatge
La pàgina Castalla en el record està digitalitzan el arxiu fotgràfic de l' Agrupació Musical Santa Cecilia de Castalla. A tots a aquells i aquelles que diposen de fotos de la banda, i vullgen compartir-les, podeu enviar-les al correu electrònic: info@castallaenelrecord.es.

Si les fotos no les teniu al ordinador, podeu contactar en mi pel correu anterior, i així quedar i escanetjar-les.

Salutacions i gràcies

LA CREU VERMELLA O ROJA

Imatge
A llarg de la història les persones hem utilitzat diverses formes per distinguir els territoris d'altres veïns. Dins d'aquestos recursos tenim les creus de terme, el que passa és que són a nivell local i no personal.

En Castalla tenim la Creu situada al final de la avinguda de Petrel. La creu servix com limitador de dos zones, o en este cas de dos camins. Maria Luisa Torró en la Crónica de Castalla, ja va fer referència a ella: "A expensas de Mosén Pedro Serrano se colocó en el año 1680 la cruz de piedra que hay en el comienzo y separación de los caminos de Alicante y Petrel llamada Creu Vermella".





Actualment aquestes Creus han perdut la seua tasca inicial, però ens han quedat reductes com per exemple a la toponímia, ja que eixa zona s'anomena La Creu- Llomes.
A més allí queda una creu en memòria a la que hi havia.




Amb tot açò, cal destacar aquestes estan protegides per la llei del patrimoni històric espanyol de 1985, encara que en Franco ja va haver una llei concr…

ESTA SI ÉS LA NOSTRA JOTA DEL CASTELLUT

Cantada l'any passat per Toni Bibiana i Conxi Martin. Gràcies José Miró.

HIMNE DE LA MARE DE DÉU

Ahir vaig rebre una carta d'un dels nostres lectors que he publicat íntegra davall. Victor ens parla i ens planteja sobre la qüestió de quin és l'origen del Himne de la Mare Deú, perquè hi ha divereses versions que ronden per poble, i no sap quina és la vertadera. Per aquest motiu he publicat el escrit, perquè així, a vore si entre tots el castelluts arribem a una conclució final històrica. D'aquesta forma vos convide a buscar i investigar, per a descobrir quins van ser els origens d'aquest himne. Per tant espere les vostres reflexions, ací als cometaris, fruit de la vostra mini investigació. Gràcies.

Aquesta és la pregraria a la verge


Deu vos salve, oh Maria Inmaculada
Mare de la Soledat;
Gireu vostres ulls, Regina, apiadada
Sobre la vostra ciutat.
Vos sou tota nostra vida i esperança,
De nostres cors, dols remei
A vos prega i suspira, ben confiada,
Tota Castalla fidel.
Per nos a vostre fill pregeu, ben amorosa,
Mare de la Soledat.
I vinga la grasia de Deu, ben abundosa
sobre la …

ENS CANVIEM DE DOMINI

Gràcies als nostres patrocinadors, la web passarà a ser:
www.castallaenelrecord.es

ROMERIA DE SANT PASCUAL

Imatge
Ací vos pose una imatge sobre un text de San Pascual de l'any 1952, i que ens envia David Pérez. Ell sap que "sant pasqual queda llarg mirant avant i curt mirant a l'esquena", però no anem a esperar fins el pròxim any, veritat David?

Salutacions i gràcies

LA JOTA DEL CASTELLUT

Imatge
Navegant per la pàgina de la UA he trobat una cançò molt castelluda. Aquesta es troba dins de la Revista de la Permanente de l' associació d'alumnes i ex-alumnes de la Universitat d'Alacant. I la va enviar Milagros Rico López de Atalaya. Click ací per a entrar a la revista.





Sé que hi ha grups ací a Castalla que la toquen. El que passa és que no sé si esta gravada en un disc o en altre registre. Si, algú la tinguera cantada pels castelluts, doncs que l'envie i la penje. De moment ací teniu la versió que va fer Al Tall en el seu disc "Cançons de la mediterrània".




Pel carrer de les tronetes
quantes voltes he passat!
i les hauré de passar,
castelluda meua,
si no me'n vaig de soldat.

Ja voràs, ja voràs,
quin gustet li trobaràs,
quan el tingues que passar
agarrà del meu braç.

El dia que jo et vaig vore
em vaig quedar admirat
pensant si series xica,
castelluda meua,
o àngel del cel baixat.

Al cantar la despedida
les llàgrimes m'han caigut,
perquè és molt trist de deixar,
cast…

AHIR I HUI: EL PALAU DE LA MARQUESA

Imatge
Per a parlar de dit palau, he agafat l'article de Luís Soler López, dins de la publicació història i tradició, del llibre de festes del 2007. Segons Soler el Palau fou propietat del Marqués de dos aigües, i va servir per activitats agropecuàries.

A més l'autor ens afirma que el nom que té aquesta construcció, està en relació amb donya Maria Dasí y Puigmoltó, que era la marquesa de dos aigües, i propietària del edifici fins al 1912. Any que va passar a mans de donya Soledat Torices Rico.

La seua distribució correspont a un celler com a soterrani i 2 plantes superiors, complementades per la part de darrere amb un hort.

Soler destaca un gravat que aparèixer en un dels arcs de pedra que configuren les dependències inferiors. Aquest gravat fa referència a la instal·lació d'un molí de pedra en 1844.

Ja a partir de 1930 va albergar un taller tèxtil creat per d. José Soler Torices i d. Luis Arques Juan. Després de tancar el negoci, l'edifici va ser utilitzat com a magtazem, i fins…

MISCEL·LÀNIA DE FOTOS DEL CASTELL 1

Imatge
ANY 1888




ANYS 70


ANYS 50


EL CAMÍ DEL TEULAR (1935)

FONT DEL XORRO ANYS 70

Imatge
Juan ens envia una foto de la font dels Anys 70, per a complentar les altres.

OBJECTIU L'ALCOIÀ: REFUGIS I BOMBARDEJOS

Aquest vídeo també fou elaborat per Antonio Cortés i J.Carlos Pardines, conjuntament al treball de la guerra civil en l'Alcoià (exposat baix). Podiem dir que era un complement audiovisual del mateix. A pesar de les dificultats tècniques i les circuntàncies, vaig aconseguir refer-lo i així presentar-lo en la II mostra de curtmetratges de Castalla, dins de la IV setmana del cinema. Vorem si tenim premi, sinó, no passa res, altra volta serà.
Promet que serà l'últim article referent la guerra civil durant una estona llarga perquè pareix que vullga convertir-ho en monotema.

FRANCISCO CERDÀ I RICO

Imatge
Tenia pensat traure un llibre de la bilioteca de la UA, anomenat GONZALEZ PALENCIA, ANGEL "Eruditos y libreros del siglo XVIII: Estudios historico-literarios".. I així parlar de la vida d'aquest Castellut de naixement, però he trobat una entrada d'un blog que ens conta la biografia d'ell. (Encara que de totes formes, el trauré per encontrar més detalls).

Click ací: FRANCISCO CERDA I RICO


I a més, està també a la Wikipèdia.

Click ací: BIOGRAFIA DE LA WIKIPÈDIA


Salutacions

MARE DÉU DE LA SOLEDAT

Al posar tantes fotos de la Mare Déu, he pensat en fer un poc d' història sobre ella. Per això he acudit al llibre Guía para visitar los santuarios marianos de Valenciadels autors Andrés de Sales Ferri Chulio, Andres De Sales Ferri que el podeu trobar a la xarxa, i que citaré la pàgina 89 perquè ho conegeu un poquet més:

"Una tradición oral hacer unir a esta población con la de Cheste para explicar que ambas tengan por Patrona a la misma advocación mariana. Esto tendría como base el hecho documental de que en 1251 Ximén Pérez de Arenós, señor de Castalla permutó dicho señoria por el de Cheste y Vilamarxant, por interesarle al rey Jaime I la posesión de la población fronteriza de Castalla. Este personje sería devoto de la Soledat Gloriosa.

En 1589 la imagen de la Virgen de la Soledat se veneraba en una altar lateral de la antigua iglesia parroquial, situada junto al castillo de la población, que quedó convertida en ermita de la Preciosísima Sangre de Cristo al contruirse en el …