Al treball anterior he parlat un poc sobre la repressió franquista. Ara bé, aquesta repressió es va dividir en dos: Una és la més directa com els afusellaments, camps de concentració i presons. I una segona que és la indirecta, relacionada amb la censura en la vida diària entre altres. Hui parlaré de la directa de forma breu. Molts dels presoners que va fer l'exèrcit franquista a Castalla, els van traslladar a Alacant. Allí els introduïen a les presons creades per l’ocasió. S’habilità el castell de Santa Bàrbara i el de San Fernando, inclòs es creà la de J. Antonio. Podíem dir que la vida dins dels murs era un autèntic infern, era tan tràgic com no saber si al dia següent estaries viu, perquè en qualsevol moment se’ls podia reclamar per a afusellar. A banda d’aquesta incertesa, les condicions allí eren insuportables, sobretot, perquè hi havia gran abarrotament de gent, que unida a la fam de la postguerra, creava de les presons un lloc on malviure. Francisco Pérez,veí de Castalla,