ELS NICOLAUETS

Estimats, a petició d'un internauta, que ens va recordar el dia dels nicolautets, hem decidit fer una article en relació al mateix.

Per a explicar esta festa hem recorregut a llibre de la Crònica de Castalla de Mª Luisa Torro Corbí, que al meu parèixer narra amb molt bé esta festivitat:
El dia 5 de diciembre, víspera de San Nicolás de Bari, iba el pregonero , al anochecer, por todo el pueblo, pregonando el siguiente bando:

Senyors abogats, fadrins i casats,
vells i velles obriu les orelles
que el pobre gall està en treball
i la gallina de la veïna que
va pondre vint-i-quatre ous en aquell dijous.
Enviaren carta a València
I han portat resposta:
Tota gallina fora de porta que
no tinga pleit després de morta.

Bàndol Sant Nicolauets, finals dels 70

Mª Luisa ens parla de que va trobar altre bàndol molt semblant entre paperassa del segle XIX. Aquest és molt curiós, sobretot per la forma en la que s’ha escrit amb un ús del valencià barrejat entre castellà. El resultat és molt interessant. Ací el teniu:

De orden del senyor Alcalde es fa saber:
A tots el veins, jovens y vells, Casats i fadrins,
viudes y viudes, Torts y seguits,
coixos y mancos, Bons y roins.
Com tots mosatros, S’ham reunit
Y estan conformes ham desisit
lo que en el bando anem a dir:
¿esteu conformes?, conformes si segun
costum tradisional,
que asi en Castalla ham observat
dema qu’es dia San Nicolau.
Tots eixirem al camp armats
y a tots els bichos que ixquen del pas
Per estar fora del seu corral,
a garrotades l’ham de matar,
Sense qu’es valga la caritat,
per mes qu’als amos els pegue mal.
De consiguient estem al cas
y tots donevos per avisats.
Pavos, gallines, chiquet, o grand,
pollastre o pato, ganso o pardal
tot lo que siga bo
de menjar córrega o bole,
l’ham de matar com fora
destiga del seu corral.
No vinguen luego a remolar,
perque ham de pendre tot el treball,
quan aixo es la festa qu’els escolans
al seu patró fan tots els añs.
Animo pues compañeros
lo mateix grans que chiquets,
acodim de bon mati sense
tindre por al fret,
armats de bastons y vergues
graneres o atre isntrument
per eixir en so de guerra
cap a llevant o ponent
a fer una gran matansa
de tots els animalets que per descuit
dels amos estiguen en el carrer.
Que despues, plena la alforja
de tot lo que arreplegem farem
una y gran bon olla
y junts mos la menjarem.
Ara demaneuli al Sant
que profit mos fasa. Amen.

"Por medio de estos pregones, dichos en la vispera de San Nicolás, se advertía a todos los habitantes de Castalla que tomasen las debidas precauciones para proteger y guadar a sus animales cerrándolos bien en corrales, fuera de alcance de los niños que en ese dia tenían permiso para apoderar-se de ellos."

La relació de Sant Nicolau i la festa que es celebra ací a Castalla, és d'origen incert. Per a poder fer una aproximació històrica sobre aquesta festivitat, cal tenir present que Nicolau fou un sant molt invocat en tota Europa. Ell és protector dels perills, naufragis i incendis. I pratró de la llibertat dels presos, de la conversió dels lladres, dels forners, de les novies i solteres, estudiants, empresonats, prestadors ... i d'altres més.També és una sant defensor de les situacions de crísi econòmica (en els temps que corren ja podia ajudar-nos, no?). Junt això, té una gran vinculació amb els nens perquè en uns dels seus milacres en va "curar" a un grups d'ells, per això no és extrany pensar que la festa dels Nicolauets siga exclusiva dels més joves.

José Luis Bernabeu Rico al seu llibre: Los límites simbólicos de 1984, analitza aquesta festivitat:
"La fiesta que se celebra el 5 de diciembre tiene las características de las fiestas de los adultos como es el relajo de las costumbres y la permisividad en los actos infantiles, por ello la prevención a la población que se hace en el bando"

San Nicolau, protector dels mariners

Representació del Sant amb els seus milacres

Per a finalitzar, destacar que els experts han afirmat que aquest personatge és el vertader Santa Claus, el qual no té res a vore en la figura que promociona una coneguda empresa de refrescs de cola. Curiositats i anècdotes que fan que la seua llegenda augmente i es consolide, cada any més, en zones on no existia aquesta tradició; i sinó posem el cas de Castalla: en nadal ací sempre a predominat la tradició dels Reis Macs, però en estes últimes dècades estic escoltant als més menuts demanar els regals i els joguets al Pare Noël. Estem perdent les nostres tradicions per un impuls consumista en aquest món globalitzat??? O és què per a progressar hem d'adaptar-nos als nous contextos internacionals i adoptar així noves festivitats??? Reflexioneu...

Salutacions