CASTALLA VS ONIL
Hola estimats:
El nostre amic J.M. Disla, fa uns dies ens va escriure i ens va contar un episodi, un de tants, entre les relacions Castalla i Onil. I és que els "rifirafes" entre els dos pobles sempre han estat presents en la nostra història. De fet segur que heu escoltat alguna vegada comentaris com: "Els colivencs són uns bafaners sempre volen destacar i presumir" "Pos mira que els de Castalla que són tots uns viciosos i jugaors"
Hi ha molts més, però tampoc anem a generar ací la tercera guerra mundial.
Bromes a part, cal dir que a l'any 1945 es va organitzar un certamen de cant dedicat a la marjal d'Onil. En aquell concurs, com no, va anar a participar alguns de Castalla. La polèmica es fa servir quan un castellut fa recitar aquesta bonica poesia:
Querido pueblo de Onil,
mira que eres colosal
que se de un premio en un
certamen de cante a la marjal.
No se si serà marjal,
los siete palmos de tierra ,
que conreáis por milagro
a la falda de la sierra.
Porque la marjal entera, si pitágoras no falla,
lapiz i escritura en mano
los dueños son de Castalla.
Podeis cantarla y bailarla, serà honor
hermosa y vuestra, pero tocando a segarla
compañeros, eso es cosa nuestra
Y en tal de que agais las fiestas para disfrutar
nosotros hos damos permiso y fueros
para que nos sigais llamando
que somos los bacoreros.
Oy nadie os profana
en vuestra profesión vana
porque todos los de Onil,
teneis mucha tierra ALLÀ EN LA HAVANA.
El ventorrillo i al fons la marjal. Anys 70.
En aquell moment, quasi estalla un conflicte bèlic. Però per sort ni es va arribar a agafar les armes ni la sang va anar a parar al riu, tan sols va haver intercanvi de paraules i no massa boniques. Segur que aquest episodi condionà encara més l' enfrentament entre les dos poblacions.
Salutacions i gràcies.
El nostre amic J.M. Disla, fa uns dies ens va escriure i ens va contar un episodi, un de tants, entre les relacions Castalla i Onil. I és que els "rifirafes" entre els dos pobles sempre han estat presents en la nostra història. De fet segur que heu escoltat alguna vegada comentaris com: "Els colivencs són uns bafaners sempre volen destacar i presumir" "Pos mira que els de Castalla que són tots uns viciosos i jugaors"
Hi ha molts més, però tampoc anem a generar ací la tercera guerra mundial.
Bromes a part, cal dir que a l'any 1945 es va organitzar un certamen de cant dedicat a la marjal d'Onil. En aquell concurs, com no, va anar a participar alguns de Castalla. La polèmica es fa servir quan un castellut fa recitar aquesta bonica poesia:
Querido pueblo de Onil,
mira que eres colosal
que se de un premio en un
certamen de cante a la marjal.
No se si serà marjal,
los siete palmos de tierra ,
que conreáis por milagro
a la falda de la sierra.
Porque la marjal entera, si pitágoras no falla,
lapiz i escritura en mano
los dueños son de Castalla.
Podeis cantarla y bailarla, serà honor
hermosa y vuestra, pero tocando a segarla
compañeros, eso es cosa nuestra
Y en tal de que agais las fiestas para disfrutar
nosotros hos damos permiso y fueros
para que nos sigais llamando
que somos los bacoreros.
Oy nadie os profana
en vuestra profesión vana
porque todos los de Onil,
teneis mucha tierra ALLÀ EN LA HAVANA.
El ventorrillo i al fons la marjal. Anys 70.En aquell moment, quasi estalla un conflicte bèlic. Però per sort ni es va arribar a agafar les armes ni la sang va anar a parar al riu, tan sols va haver intercanvi de paraules i no massa boniques. Segur que aquest episodi condionà encara més l' enfrentament entre les dos poblacions.
Salutacions i gràcies.
Comentaris
Bé, sóc Agostí.Jo visc a Benidorm però em sent un colivenc de cap a peus, sobretot pels orígens familiars que hi tinc (mon pare i ma mare). Tanmateix, la meua iaia (Maria Durà, la "garranxa") prové de família castelluda, així que esta rivalitat la suavitze.
No obstant, recorde la infinitat d´anècdotes que em contaven de menut i que feien que em prenguera a Castalla com a un poble situat en ple eix del mal. Des de les baralles a les discoteques que em contava mon pare, el tema de la pluja i els tratges de festes, el paraigüero!, on es fan els millors gaspatxos, que si els d´Onil som molt secs, els partits de futbol, que si Onil donava faena als de Castalla, que si ara Castalla dóna faena als d´Onil, que si Onil era un dels barris més grans de Castalla, o a l´inrevés...En fins, que sempre arribe a la conclusió de que ens barallem (i en el fons ens enstimem) com a bons germans que som. Sobretot açò es nota quan et trobes més enllà, lluny de la Foia i et trobes a un castellut...Pare de contar-ne´n que es fa massa llarg el comentari...
Malgrat que sempre queda una mínima rivalitat en el subconscient, m´encanta Castalla, el poble, les festes, el parlar, el millor (o al menys el que més m´agrada) escriptor i novel.lista valencià com és Enric Valor, i sobretot la gent que conec. Relativament poca o molta, segons es mire.
Veeu sagals xè!, ja m´heu fet ganes d´arrima-me! (sense la r al final de cada verb, com a bon castellut)
Moltes salutacions! i si em permeteu deixe l´adreça del meu blog: www.agostitirali.blogspot.com
l'altre dia dinant em va dir ma mare que trinisol se'n recorda quan son pare li la recitava, si tinc ocasió li ho preguntaré, deia que no podia accedir als comentaris de castallaenelrecord...
salutacions!
a vore si em pose i faig alguna coseta
Sembla que el va escriure a la central de telèfons, que llavors duia ma tia, Concha la Tintorera, i ella sempre em contava l'anècdota, molt divertida. I el secretisme que van haver de dur per mantenir en secret autoria i intencions.
Paco el Tintorer