CASTALLA I ELS SEUS LÍMITS PEL TRACTAT D'ALMIRRA


El Tractat d’ Almirra
Aquest document és de l'estil cancelleresc, i va tenir lloc al Campet de Mirra el 24 març de 1244. Aquest va ser aprovat i signat per Ferran, rei de Castella, i per Jaume I, rei d'Aragó. Pel qual establien els limits i dividien les fronteres amb els musulmans entre ambdós regnes. D'aquesta forma Aragó va arribar el seu límit fins a frontera Biar, Castalla, Xixona Orxeta, Tibi i Finestrat.I per a Castella la resta territori. Destacar que aquest tractat estarà en vigor fins a 1304.

De totes maneres no és pot entendre el Tractat sense el seu context històric:
El Regne de València sorgeix després de la descomposició del Regne Almohade. Les dues causes que van afavorir a les reconquesta van ser la política territorial i la debilitat del territori andalusí.
La idea de conquesta no va ser ni molt menys una exclusivitat del Conqueridor. Ja en temps d'Alfons I hi trobem les primeres incursions en terres valencianes.
Però fou el seu hereu Jaume el vertader impulsor de la reconquesta.
Un dels primers intents de conquesta fou la incursió de Peníscola, que va acabar amb una gran derrota pels cristians. Aquest fracàs inicial va fer que a Terol Jaume I convocara als nobles perquè aportaren els seus exèrcits amb la finalitat d'organitzar una nova campanya.

A més la derrota beneficià al rei moro de València ja que va demanar una treva, la qual cosa li va permetre organitzar-se millor davant el que s'aveïnava. Però tot va ser inútil, perquè finalment, acabada la conquesta de Mallorca al 1233, el conqueridor es va dirigir cap a territori valencià. Allí começà una campanya militar que va durar fins a 1245, any que la conquesta arribà als límits geogràfics que s'estableixen en el Tractat de Almirra.

El fet més significatiu de les campanyes de conquesta fou que Jaume I va decidir crear un regne propi, amb entitat jurídica i política pròpia, li va concedir les seves pròpies institucions i unes lleis per a aquest regne de València denominades Furs. Des del punt de vista administratiu aquestes terres es van dividir en dues parts entorn del ric Xúquer, denominades Citra Xucarum i Ultra Xucarum. Sobre aquestes terres es crearà la Procuración de València (després Governació) i al comandament d'ella un procurador general del regne que solia ser el primogènit del rei.

Respecte a la població musulmana va continuar predominant, ja que en la major part dels casos, els membres de l'exèrcit decidien regressar als seus llocs d'origen o no estaven presents en el repartiment de les terres.

A més a més destacar també que l'any 1248 té lloc una revolta protagonitzada per la població mudèjar, encapçalada per AL-Azqar, pel descontentament que existia per la pressió cada vegada major dels cristians, que va anar ràpidament sufocada.


Anys més tard amb Jaume II, el tractat es trencà, ja que aquest pretenia continuar la incorporació de les terres al sud de Biar. La incorporació va ser possible gràcies a una sèrie de factors: ruptura de les relacions entre Aragó i Castella, que a més va venir acompanyada per la ruptura matrimonial de Jaume II amb Isabel de Castella. Altre factor que afavorí la conquesta per part de Jaume II fou és la crisi dinàstica de Castella en 1245 després de la mort de Sancho IV. Alli es va començar una crisi dinàstica protagonitzada pels Infants de la Cerda, sobretot per Alfonso , que va ser el qual va oferir a Jaume II el Regne de Múrcia a canvi d'ajuda militar. Una última causa que ajudà van ser les contínues lluites entre els nobles castellans.

La conquesta pròpiament dita en va anar 1296, de forma bastant ràpida, Jaume II va prendre per la força les principals places: Elx, Alacant, Oriola, Alhama, Lorca, Guardamar i Murcia en aquest mateix any.

Una vegada que Castella va resoldre la seva crisi interna, dues corones van signar la pau mitjançant el Tractat de Torrellas (1304). En aquest s'acordà dividir l'antic Regne de Múrcia entorn del baix Segura: el nord a Aragó, a més de Guardamar i Cartagena, al sud a la Corona Castellana. En 1305 es va signar l'Acord o Sentència d'Elx, que va fixar de forma definitiva la frontera entre Castella I Aragó. Mitjançant aquest acord Caudete i Jumilla quedaran per a Aragó, Yecla i Cartagena per a Castella.

Comentaris

Anònim ha dit…
Ei Jose, sóc Toni. El blog t'ha quedat més xulo que res.

He llegit el teu treball de II república i m'he quedat en les ganes de fer alguna coseta. A vore si em pose un dia d'estos i t'ho envie. Ara en estar el arxiu més accessible...

Vinga, enhorabona!
J.C. ha dit…
Hola Toni, gràcies... Si estaria bé alguna cosa de la II Rª....

Per cert je intentat fer una pàgina web totalment oberta a tos els públics... Enviam tot el que vullges que jo ho penje...
A vore si removem la història del nostre poble perquè pareix que estem oblida-nos d'ella...

Des de ací faig una crida a tots els castelluts que vullgen compartir part de la seua història de Castalla....

Totes les col·laboracions seran d'agrair...

Gràcies a tots i totes

Entrades populars d'aquest blog

ELS NICOLAUETS

ACCIÓ CATÓLICA I ELS CUPONS...

Jaciments arqueològics a Castalla: Alt de Paella