Estimats, a petició d'un internauta, que ens va recordar el dia dels nicolautets, hem decidit fer una article en relació al mateix. Per a explicar esta festa hem recorregut a llibre de la Crònica de Castalla de Mª Luisa Torro Corbí, que al meu parèixer narra amb molt bé esta festivitat: El dia 5 de diciembre, víspera de San Nicolás de Bari, iba el pregonero , al anochecer, por todo el pueblo, pregonando el siguiente bando: Senyors abogats, fadrins i casats, vells i velles obriu les orelles que el pobre gall està en treball i la gallina de la veïna que va pondre vint-i-quatre ous en aquell dijous. Enviaren carta a València I han portat resposta: Tota gallina fora de porta que no tinga pleit després de morta. Bàndol Sant Nicolauets, finals dels 70 Mª Luisa ens parla de que va trobar altre bàndol molt semblant entre paperassa del segle XIX. Aquest és molt curiós, sobretot per la forma en la que s’ha escrit amb un ús del valencià barrejat entre castellà. El resultat és m
Comentaris
darrere del Xorro es pot veure un espai pla al costat d'una casa xicoteta de pedra seca. Era la caseta de la tintoreria del meu besavi, que hi era al costat d'una bassa reomplida de terra els anys 60 i convertida en l'espai pla de què parle.
S'observa millor en la darrera foto que hi heu penjat. És l'origen del malnom de la família: "els Tintorers".
La font del Xorro va deixar de rajar, durant uns anys, per precaució arran de l'epidèmia de còlera de l'any 1972.
Paco el Tintorer