Jaume I i Castalla

Estimats lectors, en estes setmanes he estat fullejant alguns documents sobre Jaume I. Em vaig sorprendre quan vaig trobar a la bibliografia una xicoteta resenya molt interessant de Ramón Sempere Quilis sobre Castalla i el rei Jaume. Per no fer una tranliteració reproduiré el document íntegre per tots aquells que no l'hagen pogut llegir. A vore que vos sembla.


Ramón Sempere Quilis, "Jaume I enamorado de Castalla, amplía privilegios a la Foia". Publicat en Crònica de la XXII Assemblea de Cronistes Oficials del Regne de València. València 1998.

El Rey Don Jaime i Enamorado de Castalla por Ramon Sempere Quilis El document venia acompanyat de fotos de dos pintures de Jaime I i de Martí el Humà, a més hi havia un anexe dels documents originals però que nos s'han pogut insertar.



A partir de la lectura d'aquest document, i tenint en ment la foto sobre la plantá del seu reial em van vindre al cap preguntes com:
  1. Va estar Jaume I en aquest lloc tal i com diu la plaqueta a l' hort del Real?
  2. O simplement és una llegenda urbana?
  3. Es diu l'Hort del Real per això?
  4. Hi ha més proves que ho corroboren?
  5. Què diu la seua Crònica sobre Castalla?
  6. I les altres Cròniques?

En fi què penseu sobre el tema? Teniu més informació? Podrieu plantejar respostes?

Continuarem tratant este assumpte.

Salutacions

pd. Espere que vos pique la curiositat i participeu.

Comentaris

Anònim ha dit…
Benvolgut José Carlos,

estaràs fart de mi, però he llegit allò que has poasat sobre Jaume I i Castalla i trobe que puc aportar-hi alguna cosa.

en primer lloc, trobe que hi ha un ball de dates i de reis. Jaume I va morir el 1276, així que malament podia concedir a Castalla "franquícies" i "prebendes" vint anys més tard. Qui sí es trobava a aquestes terres per l'any 1297 era el seu nét, Jaume II, que precissament el 1296 havia conquerit la plaça d'Alacant als castellans, i en l'assalt al castell alacantí va rebre una coltellada que quasi li costa la vida, segons que ens conta Ramon Muntaner en la seua crònica.

Jaume I sí va ser a Castalla, però ves a saber si va acampar on diuen les rajoles... Consta en el seu Llibre dels Fets, capítol "setge i rendició de Biar": [357] "I desprès ens mudàrem en un puig que hi ha sobre Biar, de la part on hom va a Castalla; i era més enllà de la festa de Sant Miquel. I aquí férem bastir les nostres cases, i qui no podia tenir cases feia una bona barraca; i qui en cases, qui en barraques, hi estiguérem ben bé dos mesos. I en aquests dos mesos férem un fonèvol, i pocs dies passaven que els nostres no tinguessin gran torneig amb els de la vila, que dins hi havia ben bé set-cents homes de peu, ben armats i dels bons".

Encara hi ha altra referència a Castalla en els Fets del rei Conqueridor: capítol "El rei aconsegueix Castalla i la resta del regne fins a les terres de Múrcia": [360] "I, quan haguérem acabat aixó, ens tornàrem a València i volguérem demanar a l'Azeit el dret que ens devia donar de Castalla segons les nostres cartes. I don Eiximèn Peris d'Arenós ens digué que no ens calia, que ell la tenia i que bé ens en podriem avenir amb ell.I nós li diguérem com ho tenia ell; i ell digué que Don Garcia Peris de Castalla la tenia per ell, i que ell ens la podia retre, sempre que nós ens haguéssim avingut amb ell. I li demanàrem quina avinença en faria; i ell digué que, al regne de València, en pendria cinc vegades menys que no valia aquell lloc. I així fou l'avinença, quan n'haguérem parlat molt: que li'n donéssim Xest i Vilamarxant; i li ho donàrem, i d'aquesta manera tinguérem Castalla. I, quan veieren que nós teníem Xàtiva i Biar, es reté a nós tot l'altre regne que era del Xúquer fins a terra de Múrcia, amb convinença que nós els havíem fet que els retinguéssim el regne. I així ho tinguérem tot".

No sé d'on ha eixit la ressenya de Ramón Sempere Quilis, però és molt estrany que estiga redactada en castellà.

No sé si t'he estat útil, si no ha estat així, et demane disculpes. I en tot momen t'anime en la tasca que estàs fent.

Salutacions cordials.


Paco el Tintorer


P. S. Ja que estem preocupats per la nostra llengua, i sense afany de crítica sinó com a cuclada d'ull, et dic que procurem evitar anglicismes. Es diu l'anglicisme "llegenda urbana" quan en castellà tenen "bulo" (els castellans que facen allò que vulguen) i en català el mot correcte és "badomeria". Ànim amb la tasca.
J.C. ha dit…
Gràcies Paco, molt interessant! I no es preocupes que ací no ens fartem de res, jeje.
Jo habia llegit alguna cosa també sobre el tema, però volia provar a vore si algú s'animava a banda de mi. La plaqueta de la foto, dubte també molt que fora eixe lloc en concret, inclòs diria que per la forma i l'estil es posterior. Però el que si està clar es que aquesta zona va adquirir gran simbolisme per aquest fet, i és per això que ha pervivit en la memòria del poble. El més que curiós observar com ho acceptem tan natural. Diem "si, eixe es l'hort on van acampar les tropes Jaume I", però en la documentació no fa referència al lloc en concret. Així em prengunte, per què ho continuem dient? Supose que serà perquè ha quedat en la tradició del poble, i les tradicions en molts casos ni te les plantejes.

Per altra banda m'agrada aprendre noves paraules. Esta no la sabia. Badomeria sona molt bé, me l'apunte.

Salutacions

Entrades populars d'aquest blog

JORNADES DE PORTES OBERTES EL PUIG 2011

PARAULES VALENCIANES

ELS NICOLAUETS