LA RABOSA I EL COMPARE LLOP
Hola gent!
Rebuscant entre llibres he trobat una rondalleta del poble.
No m'ha resultat del tot indiferent, ja que encara que no sóc receptor directe, si que he escoltat a gent que diu que el seu avi o avia l'ha contava quan eren menuts.
El llibre on l'he llegit s'anomena "Los límites simbólicos. Hombres de la Foia de Castalla i la Vall de Xixona" de José Luis Bernabeu Rico, de Tibi.
Allà va la rondalla:
Això va anar i era una raboseta i un comparellop, i el comparellop li diu a la raboseta:
- Te'n vens a menjar figues?
- Quan?
- Demà de matí
- On?
- A la figuereta d'un "auelo"
- "Bueno", be.
Al sendemà, va el comparellop i li diu:
- Raboseta, vinga anem!
- "Miranyàs" el bovo! Ara que ja he anat jo, i me les he menjat totes!
- Xica calla! mentirosa, anem i berenem!
- No t'ho creus? "Pos" fica, fica la mà en la gatereta i voràs tots els peçonets
- Ah! mala sorra, ja t'apanyaré jo a tu!
El comparellop, va pensar com li la tenia que tornar a la raboseta, així que va altre dia i li diu:
- Raboseta! Te'n vens en mi?
- On?
- A la boda de mon tio
- "Bueno" be, on és?
- Molt lluny, per allà per la lluna
- I com anem si jo no puc pujar?
- És igual! Jo, com tinc ales, es pujaré a l'esquena
- Be comparellop, i quan és?
- Ja t'avisaré jo raboseta
Arriba el dia de la boda, es muda ben mudà(da) la raboseta i, hala!, allà va el comparellop a buscar-la.
- Puja raboseta!
I cap amunt, cap amunt que van els dos, i portaven un bon "rato" pujant i el comparellop li diu:
- Raboseta, veus terra?
- Un rogle com una era
I seguixen pujant, cap amunt, cap amunt, i el comparellop pregunta:
- Raboseta, veus terra?
- Un rogle com una sarandeta
I el comparellop cap amunt:
- Raboseta, veus terra?
- Un rogle com el replanell de la mà
Al ratet:
- Raboseta, i ara? veus terra?
- No, ara no veig res!
Seguixen pujant i li diu el comparellop:
- Raboseta, veges qui es te que emparar que ja hem arribat!
Li pega una "aspercoida" el comparellop a la pobra, la tira cap avall i la raboseta diu:
- Pallús o segat, pallús o segat,
" si escapo i no muero
no quiero más bodas del cielo!"
"Cuento" acabat
ja s'ha arrematat
el que vulga més històries
que se'n vaja al terrat!
Rebuscant entre llibres he trobat una rondalleta del poble.
No m'ha resultat del tot indiferent, ja que encara que no sóc receptor directe, si que he escoltat a gent que diu que el seu avi o avia l'ha contava quan eren menuts.
El llibre on l'he llegit s'anomena "Los límites simbólicos. Hombres de la Foia de Castalla i la Vall de Xixona" de José Luis Bernabeu Rico, de Tibi.
Allà va la rondalla:
Això va anar i era una raboseta i un comparellop, i el comparellop li diu a la raboseta:
- Te'n vens a menjar figues?
- Quan?
- Demà de matí
- On?
- A la figuereta d'un "auelo"
- "Bueno", be.
Al sendemà, va el comparellop i li diu:
- Raboseta, vinga anem!
- "Miranyàs" el bovo! Ara que ja he anat jo, i me les he menjat totes!
- Xica calla! mentirosa, anem i berenem!
- No t'ho creus? "Pos" fica, fica la mà en la gatereta i voràs tots els peçonets
- Ah! mala sorra, ja t'apanyaré jo a tu!
El comparellop, va pensar com li la tenia que tornar a la raboseta, així que va altre dia i li diu:
- Raboseta! Te'n vens en mi?
- On?
- A la boda de mon tio
- "Bueno" be, on és?
- Molt lluny, per allà per la lluna
- I com anem si jo no puc pujar?
- És igual! Jo, com tinc ales, es pujaré a l'esquena
- Be comparellop, i quan és?
- Ja t'avisaré jo raboseta
Arriba el dia de la boda, es muda ben mudà(da) la raboseta i, hala!, allà va el comparellop a buscar-la.
- Puja raboseta!
I cap amunt, cap amunt que van els dos, i portaven un bon "rato" pujant i el comparellop li diu:
- Raboseta, veus terra?
- Un rogle com una era
I seguixen pujant, cap amunt, cap amunt, i el comparellop pregunta:
- Raboseta, veus terra?
- Un rogle com una sarandeta
I el comparellop cap amunt:
- Raboseta, veus terra?
- Un rogle com el replanell de la mà
Al ratet:
- Raboseta, i ara? veus terra?
- No, ara no veig res!
Seguixen pujant i li diu el comparellop:
- Raboseta, veges qui es te que emparar que ja hem arribat!
Li pega una "aspercoida" el comparellop a la pobra, la tira cap avall i la raboseta diu:
- Pallús o segat, pallús o segat,
" si escapo i no muero
no quiero más bodas del cielo!"
"Cuento" acabat
ja s'ha arrematat
el que vulga més històries
que se'n vaja al terrat!
Comentaris
que records!!!
molt bona Jose
coneixia la rondalleta de la rabosa i el compare llop.
La meua tieta, Conxa la Tintorera, ens la contava a mi i als meus germans (Mari i Tono) quan anavem al llit, en els anys cinquanta.
Vull retre un homenatge a les persones anònimes que han trasmés la nostra cultura i les nostres peculiaritats al llarg del temps. Ja veieu, encara recordem les històries locals i les persones que les transmetien!
Paco el Tintorer