EL PLA DE LES CAVES (de dalt)


Situat a 661 metres del nivell del mar, el Pla de les Caves (de dalt) és un antic mas que pertany a la familia Soler. Tradicionalment els castalluts hem fusionat el nom d'aquest mas. Segur que alguna volta hem pronunciat el topònim del "Plascaves". En fi, pense que els dos noms són totalment compatibles, un és el oficial dels mapes i l'altre el de la tradició popular.





Les seues parets han contemplat la vida agraria des da fa diversos segles
enrrere. Una dels documents que parla d'aquest mas apareix al llibre de Mª Luisa Torró "Crónica de Castalla". A la pàgina 164 del mateix, trobem referències a les distintes ermites que existien al poble. En concret parla que el 18 de març de 1817 D. Gerónimo Jover va beneir la xicoteta ermita del Pla de les Caves dedicada a Sant Josep. De fet, encara està l'ermita, queda constància la volta (bóveda) amb teula blava brillant. A l'nterior no ho sé com està, no vaig poder entrar, és privat i s'ha ded demanar permís.
Per tant com a mínim aquesta masia data del pimers anys del segle XIX. Segurament segles abans ja existiria algún tipus de caseriu en aquella zona, preludi del que fou l'actual mas.










La visita al lloc és un passeig agradable per l'antiga via del ferrocarril, això si, has de soportar el soroll dels cotxes de l'autovia. A més els anys i la climatologia passen factura, i és per això que la via en alguns trams no està en condicions.
Mentre caminava per allí em vaig plantejar la possibilitat de si l'ajuntament o el organisme competent no podria rehabilitar i adaptar-la com una via verda des de Castalla fins al Maigmo. De esta forma es podia crear un ramal des de la circunvalació "M 30" a la altura del "Teular" en direcció "Fontes" perquè la gent del poble puguera disfrutar-ho. En fi, crec que són idees accesibles, no?




Per últim destacar que el "Plascaves" està prou deteriorat, cosa que passa amb quasi tots els masos de la població, però almenys encara conserva les seues parets. Com diria un professor meu, estan en franca decadència, sobre tot perquè la seua etapa d'esplendor agricola ja ha passat. A més ha perdut la funció socioeconomica per la qual va ser construida.

L'actual societat és totalment urbanita, les persones pensem que l'època de cultivar ha quedat enrrere i ens dediquem més a sobreviure amb les noves tecnologies i amb els últims avanços digitals (estic generalitzant). Ara quan passem pel Plascaves tant sols veem que un mas abandonat, deteriorat, deixat... però no ens adonem que en un passat no molt llunyà aquesta finca, i moltes altres, foren un punt d'encontre dels nostres iaos (o avanpassats), on passaven les llarges nits a la vora de la "foraca" i amb un "quinqué" contant antigues històries, ja que no existia ningú tipus de electromèstic a que fer-li cas. Aquestos masos també jugaren un papel important en la vida cuotidiana perquè els seus cultius eren els que alimentaven a les seus families, per això tractaven la terra amb tota estima.

Què ha sigut d'aquella vida? Ara tans sols la podem vore a través de les sèries i telenovel·les que ens recreen aquella vida en les nostres pantalles de plasma. Alqueria blanca?.

Hem avançat tecnològicament però hem perdut l'essència del contacte humà, no?. Reflexioneu.

Salutacions

Comentaris

Anònim ha dit…
Jose, jo estic amb tu, el dissapte vaig pasar per alli amb la bici, i sempre pense el mateix. Ostia que be estaria viure o al menys recordar com era la vida cuant aquest mas estava totalment habitat i conservat! per cert cuan vullgues ten vens a pegar una volteta en bici!
Tonino ha dit…
jo tambè vaig estar fa poc per ahi en la bici, jo crec que es deuria fer alguna cosa, es una llastima que estiga en les condicions en les que es troba.

salut Jose¡¡¡
Quique ha dit…
Aques mas era o es propietat de la familia de Joaquín Rico Soler?

Entrades populars d'aquest blog

ELS NICOLAUETS

ACCIÓ CATÓLICA I ELS CUPONS...

Jaciments arqueològics a Castalla: L'Alqueria d' Almarra