LA FOIA DE CASTALLA

Actualment parlar de la Foia de Castalla, és parlar del conjunt cultural, paisajístic, topogràfic i geogràfic que configura la zona on habitem. S'ha d'aclarir que aquesta identitat no és "legal", ja que l'administració no reconeix, a efectes de legislació i de govern, aquesta designació; perquè nosaltres som i pertanyem a la comarca de l'Alcoià. A pesar de tot això, la tradició ens ha deixat aquest nom topinímic en la memòria del poble.


El terme de la Foia de Castalla és un nom compost pel accident geogràfic que delimita els termes de Tibi, Castalla, Onil i Ibi, encara que no sabem massa bé el perquè va adquirir Castalla, encara que hi ha diversos articles que parlen d'això, i que plantejaré en la pròxima entrada. Gràcies als que han participat als comentaris que m'han fet memòria sobre el tema.

Ara bé, des de Castalla en el record hem trobat referències documentals del segle XIX, que ja ens parlen de la Foia. Aleshores es podria dir que és un topònim vell, i que segurment estaria en boca de la gent anys enrrere. Per això no seria extrany trobar algún document més antic amb aquest terme.


La nostra recerca ens portat al Diccionari Geogràfic Universal de 1831, del qual els autors són una societat de literatos: S.B.M.F.C.L.D. Allí ja va aparèixer el concepte de Foia de Castalla, i la van definir com:



CASTALLA (HOYA DE), distr. de Esp., en
la prov. de Valencia part, de Jijona , que comprende
muy cerca de 3 1/4 leg. de E. a O., con-
tadas desde la canal de Alcoy , hasta lo mas alto
de la Algueña, y algo mas de N. à S desde
la montaña de Biscoy hasta la venta de Giran;
confina con les términos de Alcoy, Bañeres,
Biar, Petrel, Agost, Alicante y Jijona. En este
corto terreno repartió el Criador con abundancia ,
cuanto puede desear un labrador instruido
y laborioso : llanuras con suficiente riego, cuestas
de diferentes tierras y facilidad para variar
las producciones ; montes donde hay yeso , cal,
alabastro, sillares, mármoles y madera, fuentes
copiosas y cristalinas que amenizan y fertí-
lizan al suelo. Es muy estrecho en la parte occ.,
reducido allí al vallecito de la Algueña, que tiene
apenas 1/4 de leg. de ancho; pero luego se
dilata hacia el E. y S. Tiene al N. la sierra de
Onil y los montes que se siguen hacia el E.,
que son el Cabezo de Fabanella , nombre que
tuvo una aldea corta que no existe; Montbari
y Biscoy opuesto á este,y en la parte meriodional
tiene el carrascal de Rico y Cibés de Corvó,
quedando entre estos y Biscoy la obertura oriental,
llamada la canal de Alcoy; queda como cortado el
carrascal de Rico hacia O., y tuerce en arco
hacia el pantano de Tibí, formando aqui
el muro izquierdo del rio , y se une con los
montes que estan a la derecha.
Estos van siguiendohacia al N.con los nombres de Maig-
mó, Serratalla y Carrascal de Castalia, que
está al O. de esta villa, y cierra la hoya de su
nombre. En el término de Onil brotan por varios
ojos y fuentes las aguas que reunidas muy
pronto en riach., corren de N. O. a S. E. , y au-
mentadas con las que bajan de Ibi y Tibí , van
al pantano, y de allí á la huerta de Alicante.

Font: Google Maps
Google books

Més Info



P.d.: A partir d'ara res de ser de l' Alcoià, anem a declarar la Foia de Castalla una nova comarca independent, jejeje. Bromes a part, dir que aquest terme s'ha familiaritzat tant en les últimes dècades, que he arribat fins i tot a escoltar als forasters parlar de "la Comarca de La Foia de Castalla". En fi, hi ha gent per a tot.

Salutacions


Comentaris

Tonino ha dit…
si tan sols sou una sucursal d´Alcoi...jejeje, que es broma jose¡¡¡

a vore si ens veiem prompte¡¡¡
Anònim ha dit…
Ei Jose, primer enhorabona per la pàgina web, i després volia nomenar-te que a un article de l'informació que tu vas penjar al principi de començar el blog posa que el nom de Castalla era el que tenia la foia. Es a dir, abans va ser la Foia de Castalla i després eixe nom el va adquirir el castell i el poble.
Jo no sé si les fonts serán fiables, però això posa.

Salut xicons!!
J.C. ha dit…
Hola, no sé qui eres però segur que ens conèixem. Gràcies per fer memòria, ja no m'hen recordava del article, el cas és que em sonava haver llegit alguna cosa al respecte, però no sabia a on. Però ara ja si, també recorde que hi han diversos articles als llibres de festes que parlen de l'origen, crec.

A vore: és veritat que Juan Luis Román del Cerro, autor del article, ens parla que en un origen la Foia de Castalla marcaria un lloc paisajístic que un nucli poblacional. Això l'autor ho argumenta amb la combinació de toponimia musulmana, i de fet ho explica molt bé. Pareix que tot tinga sentit, i és més que probable que fos així, encara que l'autor dona la seua opinió.

A dia d'hui, que jo sàpia, tant el registre arqueològic com la documentació, no ens a ajudat massa en trobar el per què d'aquest nom. Per això hem d'utilitzar altres recursos com la toponima per a explicar-ho. Però, segur que hi haurà més gent que usant la toponimia haja arribar a altres conclusions. El que vull dir és que en història no es pot arribar mai, a un coneixement ple del que s'estudia, inclòs a vegades davant un descobriment o revisió, pot ser que és canvie una idea que porte anys més que comprovada.

El que puc fer és buscar als llibres festes els articles en qüestió, a vore si ens dona altra perspectiva del nom de Castalla amb altres arguments, que podem ser igual de vàlids que altres, sempre que es facen amb rigor (no val dir que Castalla ve dels OVNIS, perquè a vore com ho justifiques). Tonteries a apart a vore si esta vesprada ho busque i ho penje. Vos sembla bé?

Salutacions
Anònim ha dit…
Em sembla que estàs un poquet mal informat. M'explique:

L'Estatut d'Autonomia del País Valencià, aprovat en Benicàssim pels parlamentaris valencians elegits a les urnes, establia que s'havia de fer una divisió comarcal del País per a descentralitzar alguns serveis i dissoldre les diputacions provincials, que havien sigut i són encara un niu de caciquisme oscur i una entitat poc transparent en la gestió dels recursos.

El Congreso de los Diputados de Madrid va modificar el nom del País Valenià aprovat pels diputats valencians i el va canviar pel més despersonalitzador de Comunidad Valenciana. Però no va canviar l'article de la Llei de comarcalització, que encara està en el nou Estatut.

La qüestió és que la Llei de Comarcalització no s'ha fet, i per tant en la nostra comunitat autònoma no hi ha, legalment o jurídicament parlant, cap comarca. Només 3 províncies: Alacant, València i Castelló, que tampoc s'ajusten a les antigues governacions de Castelló, València, Xàtiva (a la que pertanyia Castalla) i Oriola.

Com que jurídicament no hi ha cap comarca (en el parlar i la tradició popular sí que se n'ha parlat sempre, i en la major part del territori no hi ha dubtes sobre quina hauria de ser la divisió comarcal), cada administració s'ha descentralitzat o ha fet els mapes de gestió com li ha donat la gana. A Castalla a voltes ens fiquen en l'Alcoià (les més voltes), a voltes en l'Alt Vinalopó, a voltes en l'Alacantí, a voltes en la Foia de Castalla, i a voltes en la Serrania d'Alcoi. Inclús hi ha qui s'ha inventat el patètic nom de "La Montaña".

El tema de fons és que si s'aprova la Llei de Comarcalització les Diputacions Provincials perdran poder, i això no interessa a segons quin partit polític. Si no fora per això, ja fa temps que tindríem institucions comarcals que acostarien els servicis als ciutadans (com en Catalunya i en Aragó), i ens estalviaríem uns quants viatges a Alacant i a València.

Sobre si Castalla ha d'estar en tal comarca o en tal altra, jo no tinc cap preferència. M'és igual ser de l'Alcoià o de la Foia de Castalla, sempre que això signifique que es descentralitza l'administració i tinguem els servicis més pròxims.
J.C. ha dit…
Ostras! No sabia com estava aquesta situació! Estic mal informat i mal ensenyat, des de l'escola mai ens han especificat això. Així que mai meu havia plantejat...

Gràcies, ara ja sé una cosa més, i segur que no seré l'únic, jeje

Salutacions

Entrades populars d'aquest blog

ELS NICOLAUETS

ACCIÓ CATÓLICA I ELS CUPONS...

Jaciments arqueològics a Castalla: Alt de Paella