MASOS: EL LITERO

Este cap de setmana em vaig deixar caure per les terres del Litero, i l'experiència no va ser gens de gratificant. De fet, vaig tenir que baixar per la senda del pi cap a la Foia amb el cap baix i pensatiu, (ja que poc a poc els masos de Castalla van desàpareixent i endorracant-se). Jo em preguntava si les autoritats podien fer alguna cosa al respecte, com per exemple fer un refugi o zona d'acampada, però la lògica em diu que comprar una d'aquestes finques per aquest ús seria molt improbable...

Ara bé, en entrar pel camí, després d'abandonar els forns d'"algeps" de la pujada, vaig vore un gran cartell on posava que estava en venda la finca, i a més, fraccionable (bona oportunitat de comprar-ho i reconvertir-ho). Després vaig entrar dins de la casa, i la veritat és que dona autèntica llàstima, perquè està practiment enderrocada, -supose que és el destí de tots aquells masos que no es cuiden-. Les fotos parlen soles sobre l'estat de la finca.

Finalment em vaig tindre que consolar amb les vistes des del pi, encara que em vaig quedar bocabadat mentre observava les nombroses casetes que es dibuixen pel territori. Però a pesar d'això es pot gaudir durant una estona tranquila del paisatge de Castalla i el seu entorn.
























CUIDAR EL NOSTRE PATRIMONI ÉS TASCA DE TOTS. GRÀCIES.

Comentaris

Vicent Quiles ha dit…
Enhorabona Juan Carlos per el blog. Solc seguir els articles que poses i feia temps que volia entrar i felicitar-te.
He aprofitat esta entrada per fer-ho, perque El Litero és un d'eixos llocs que està relativament prop del poble i que m'agrada pujar per disfrutar de les vistes del poble i de la vall.
I mes de una vegada no puje pel que dius, per no trobar-me la casa en l'estat en que està.
Tinc algun any mes que tú i he tingut la sort de veure en peu (en mal estat clar, però en peu) masos i cases com Les Fermoses, la Casa l'Angel o la Llusia i la veritat es que quan pense que no queda res...
Tenim un terme únic, en extensió i valor i encara que fora pensant en el turisme rural (..sempre turisme, no m'agradat mai eixa paraula), podrien i deberien recuperar-se els paratjes mes emblemàtics de Castalla...però soc concient de que el que dic és massa...romàntic. No creus?
J.C. ha dit…
Hola Vicent, gràcies per les teues paraules... Si, està clar que la societat actual no té la conciència de que patrimoni no soles són les cases del carrer major i el castell, jo almenys, considere que patrimoni és tot el conjunt de restes tangibles o no, fetes pel home, que ha deixat emprenta en la hitòria (altra cosa es debatre sobre que es el que s'ha de conservar o no).

Arran d'això, jo també opine que s'hauria de intervindre en llocs com bé dius emblèmatics per a poder conservar-los, perquè al cap i a la fi aquestos llocs són els que ens identifiquen dins de la societat.
Si, açò dit així, sona útopic i romàntic, però sona ací a Castalla, perquè altres llocs si estan aconseguint-ho gràcies a la movilització dels ciutadans. Ací ens preocupen altres coses abans que 4 pedres i un parell de cases enderrocades....

A més, ací tenim el problema de la propietat, "com no és competència de l'ajuntament, doncs passe de fer res". No seria millor donar subencions als propietaris per a que almenys no s'enderroquen les cases???
El "passotisme" és molt gran...

Al fil d'aquest problema, cal dir que les autoritats polítiques -més igual el partit- destinen més recursos a la millora de la vida dels seus votants, i això en certa part també crea que el patrimoni estic més abandonat administrativament, i més encara quan parlem d'un poble com el nostre. Hem de recordar que en cap moment des de la democràcia l'ajuntament a contat amb un departament de sevicis arqueològics, la qual cosa dificulta, i molt, el coneixement de la nostra història. Açò en ciutats vora a mar és quasi impensable, a Dènia per exemple, els constructors han de tenir un certificat d'un arqueòleg per a poder iniciar les seues contruccions, ja que ho diu la llei. Pel contrari ací a Castalla no els ha preocupat massa als dirigents.

A més, cal sumar que el concepte de conservar el patrimoni per un ús social és molt recent, ja que fa 50 anys quasi tot es reaprofitava. I per tant la gent no enten perquè restaurar-ho si està en terra....

En fi podia continuar però tampoc és qüestió d'apenedir-se veent l'aspecte que mostren molts dels nostres masos i gran part del nostre patrimoni. Per això vaig començar a escriure aquest blog, i així intentar canviar les coses com forme sé o puc, per a mostrar a tots els polítics i als ciutadans de Castalla que la història del nostre poble s'ha de conèixer, recuperar i conservar.
I en aquesta tasca esteu tots convidats.

Salutacions i gràcies

Entrades populars d'aquest blog

JORNADES DE PORTES OBERTES EL PUIG 2011

PARAULES VALENCIANES

ELS NICOLAUETS